Document de posicionament Rescoop: Comunitats Energètiques – Un refugi segur en temps de crisi

Europa — La recent crisi dels combustibles fòssils ha deixat clar que cal reconstruir el sistema energètic europeu perquè sigui més resilient, sostenible i assequible. Mentre els subministradors segueixin exposats a la volatilitat dels mercats majoristes, la ciutadania continuarà a mercè de les pujades de preus. En el seu darrer document de posicionament, REScoop.eu recorda que les llars que participen en una comunitat energètica local poden arribar a estalviar entre 500 i 1.100 euros anuals, i proposa un pla de vuit punts perquè els estats membres impulsin aquest model, amb mesures a curt, mitjà i llarg termini: suport financer directe, agilització de permisos i connexió a xarxa, facilitació de contractes de compra d’energia a llarg termini per a cooperatives, desplegament de finestretes úniques, i objectius nacionals vinculants, entre d’altres.

L’informe il·lustra aquesta resiliència amb vuit casos reals d’arreu d’Europa:

1. Bèlgica – Ecopower i Cociter: durant la crisi del 2022, aquestes cooperatives van mantenir els seus preus estables gràcies a la producció pròpia d’energia renovable. Cociter va aplicar un preu màxim de 30 c€/kWh entre el 2021 i el 2023, i ara es prepara per reactivar un mecanisme similar davant la nova crisi. 
2. Bèlgica – Zuidtrant: aquesta cooperativa de calor ha mantingut estables els preus de la seva xarxa de calefacció gràcies a un contracte fix a llarg termini amb el proveïdor de calor residual industrial, sense buscar marges de benefici. 
3. Itàlia – ènostra: la seva tarifa «Prosumer» es va mantenir plana mentre el preu nacional de l’energia s’enfilava fins als 543 €/MWh l’agost del 2022, permetent estalvis de fins a 500 euros anuals a una família tipus. 
4. Països Baixos – Biozon: amb electricitat generada a partir de gas de metà de l’abocador, va oferir un preu fix de 5,5 cèntims/kWh durant sis anys; quan el mercat va arribar a 29 cèntims el 2024, els seus socis van pagar un 81% menys. 
5. Portugal – Coopérnico: en lloc de generació pròpia, ofereix una eina de previsió de preus amb un sistema de semàfor que ajuda els socis a desplaçar el consum a les hores més barates, reduint les factures entre un 4% i un 13%. 
6. Eslovènia – Zeleni Hrastnik: la primera comunitat energètica del país, amb una planta solar col·lectiva a l’escola d’un poble, preveu estalvis d’entorn del 30% en electricitat mentre s’amortitza la inversió. 
7. Grècia: casos com Solarity, Ios, Hyperion o Vrontados mostren com les comunitats energètiques, sovint amb participació gratuïta de llars vulnerables, redueixen la pobresa energètica en un context d’illes que depenen de combustibles importats i cars. 
8. França – Enercoop: aquesta cooperativa subministra electricitat verda comprada a més de 500 productors, amb un 30% del subministrament garantit mitjançant PPA a llarg termini (més de 25 anys), tot i que aquests contractes encara són poc accessibles per a compradors petits i mitjans. 

En conjunt, els casos mostren que l’energia gestionada per la ciutadania, protegeix de les crisis dels combustibles fòssils — però perquè aquest model creixi, cal voluntat política clara per part dels estats membres de la UE.