Model cooperatiu

Història del cooperativisme

De l’Estat liberal a l’Estatut d’Autonomia

De l’Estat liberal al franquisme

Durant el primer terç del segle XIX, Catalunya pateix una depressió econòmica que frenà el progrés industrial i el comerç català. A mitjans de segle, els moviments obrers es troben molt arrelats a la realitat catalana, per bé que estava prohibit qualsevol tipus de moviment col·lectiu, així com les societats de resistència.

Tanmateix, es posen en marxa les primeres associacions d’obrers amb la finalitat d’obtenir ajut de tipus mutualista. Aquestes organitzacions funcionen com a cooperatives, per bé que la idea del cooperativisme no era coneguda. El 1840, trobem formes mixtes de sindicat obrer, mutualitat i cooperativa de producció que neixen com a arma de resistència activa de la classe treballadora. Posterior a les mobilitzacions obreres organitzades, en la major part, en cooperatives de producció, trobem altres formes d’organització popular a través de les cooperatives de consum que es configuren en forma de societat secreta i funcionen a la clandestinitat.

El 1868 la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, de recent constitució, organitzà un congrés en què apostà pel cooperativisme com a fórmula pel desenvolupament econòmic, acceptant així els principis de la cooperació.

El 1902, el moviment cooperatiu català es donava a conèixer internacionalment quan es participa al congrés de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) de Manchester. L’esforç i tenacitat fa que el 1920, Catalunya, a través de la Federació de Cooperatives Catalanes presidida per Eladi Gardó, ingressi a l’ACI com a membre de ple dret. El 1929 ho fa la Federación Nacional de Cooperativas de España. El 1942, malauradament l’ACI dona de baixa a les dues organitzacions com a conseqüència de la publicació de la Ley de Cooperación, ja que aquesta obligava a les condicions següents: les federacions, a partir d’aleshores unions territorials, havien d’estar governades per un cap nombrat per l’Obra Sindical de la Cooperació, els membres de la qual havien de militar a la Falange espanyola i era obligatori tenir adscrit a un sacerdot consiliari nombrat pel bisbe. Aquesta llei oblidava els principis cooperatius, erradicava l’autonomia cooperativa i establia tot tipus d’intervencions administratives discrecionals.

Els estudiosos del cooperativisme coincideixen en determinar que Catalunya ha estat precursora del moviment cooperatiu a l’Estat espanyol. Això és degut a que es tractava d’una zona amb una forta implantació industrial i foren els obrers industrials, agrupats en centres de producció, els primers interessats en trobar solucions als seus problemes.

Fins a arribar el segle XX, a Catalunya, trobem cooperatives, tant de consum com de producció, però Catalunya destaca aleshores per tenir alguna cooperativa d’habitatge, cooperatives d’ensenyament, cooperatives de pescadors, cooperatives de serveis, cooperatives de transports, però sobretot per tenir una cooperativa sanitària, «Quinta de Salut l’Aliança», la més gran d’Europa i que fou un exemple seguit per la resta de països.  També destaquen les cooperatives agrícoles, promocionades per la “Unió de Rabassaires. Les cooperatives agràries es trobaven en quasi totes les poblacions i comarques de Catalunya i controlaven la majoria del tràfic econòmic. Per últim, destaca la «Fusió cooperativa per a la matança del porc», es tractava d’una cooperativa de segon grau constituïda a Barcelona el 1910 i integrada per diverses cooperatives de consum- El seu objectiu era fixar millors preus i lluitar per la qualitat dels aliments, la defensa de la salut i la higiene dels cooperativistes.

Durant el franquisme, les cooperatives creades foren dissoltes en considerar-se marxistes i «roges», per això molts dirigents de cooperatives decidiren exiliar-se. La dictadura de Franco és un cop molt fort pel cooperativisme català. Mentre que el 1935 s’estima l’existència de 300 cooperatives de producció i treball, el 1940 només en trobem 90, i el 1942 en trobem 65. La llei estatal de cooperatives reflecteix una clara subordinació de la cooperativa a la Central Nacional Sindicalista, sindicat de la Falange espanyola. En aquest període, les poques cooperatives existents, operant totalment en la clandestinitat, esdevenen refugis populars que ofereixen cultura, oci, treball i ensenyament a la classe popular.

De la repressió a la transició

A partir de la segona meitat dels anys de 1960 quan comença un cert despertar en la creació de noves cooperatives i la reanimació d’algunes que havien quedat inoperants. En aquest moments reprenen importància les cooperatives de serveis com a formes d’organització col·lectiva d’indústries i professionals independents. Prenen un paper important les cooperatives d’ensenyament com a clara alternativa innovadora que utilitza metodologies progressistes desvinculades de la situació política i religiosa. Les cooperatives d’habitatge són les principals precursores d’habitatges per a les classes socials amb dificultats d’adquirir un habitatge digne i les cooperatives agràries reprenen l’activitat principalment a Tarragona i Lleida.

La mort del dictador, el novembre de 1975, obrí un procés de transició des de la dictadura cap a la reinstauració d’institucions democràtiques que comportà, també, la recuperació de la Generalitat de Catalunya, en un clima d’esgotament del franquisme i reivindicació de les llibertats ciutadanes. A partir de 1980 amb les primeres eleccions autonòmiques i amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 1979, la Generalitat de Catalunya assumeix plenes competències en matèria de cooperatives; situació que permet que durant els anys següents neixin les federacions de cooperatives1 i la Confederació de Cooperatives de Catalunya, organitzacions que fan possible entre 1982 i 1985 la creació de més de 4.000 cooperatives.

En aquest moment, a Catalunya torna a calar aquesta manera de viure i entendre el cooperativisme, ja que es reconeixen les possibilitats que ofereixen les cooperatives de formar grans empreses que poden abastar multitud d’activitats i que transcendeixen l’àmbit territorial, no només local sinó nacional.

Actualment, les cooperatives són reconegudes com a empreses, sense haver perdut en absolut la seva finalitat social ni el seu aspecte formatiu, i estan prenent un gran impuls, tant en el nostre país com a la resta del món. Per bé que han variat les formes de gestió, ara estan a mans de persones professionals molt qualificades, però els seus valors, el seu ideari i la voluntat dels seus associats segueixen essent els mateixos que els impulsats pels pioners de la Rochdale el 1844.

1Estructures representatives que neixen en aquest període de transició:

Confederació de Cooperatives de Catalunya
Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya
Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transports de Catalunya
Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya
Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya
Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya

El present resum sobre la història del cooperativisme català s’ha elaborat consultant els materials següents:

MARTÍNEZ RODRÍQUEZ, S.: Recuperació i digitalització del patrimoni cooperatiu de Catalunya: L’Arxiu Històric del Govern Civil de Barcelona. Aposta, SCCL, 2010.
AYMERICH CRUELLS, J.: Las cooperativas y las colectivizaciones obreras en Cataluña como modelos de gestión colectiva. Proceso de regulación legal (1839-1939), Universitat de Barcelona – Tesi Doctoral, 2005.
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE SERVEIS I DE COOPERATIVES DE TRANSPORTS: Fons documental del cooperativisme català. Escola de Pràctica Cooperativa, 2005

Què són les cooperatives?

Descripció de les societats cooperatives com a empreses de persones

Una cooperativa és una associació autònoma de persones que s’agrupa voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comuns, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica.

Així doncs, les cooperatives són empreses propietat de totes les persones, físiques o jurídiques, que en són sòcies. Indistintament la tipologia de persones sòcies, les cooperatives estan gestionades democràticament per la regla de “un soci, un vot”.

Aquestes societats posen a les persones, no el capital, en el centre de l’activitat i, com qualsevol altra empresa, es poden definir a través de tres interessos bàsics: la propietat, el control i el benefici; tanmateix, només en les cooperatives els tres interessos estan generats i governats directament pels socis i sòcies.

 

Trets diferencials
Les cooperatives presenten trets diferencials i característics en els aspectes següents:

  • Tipus de socis
  • Organització social
  • Estructura econòmica i financera
  • Règim fiscal
  • Integració cooperativa

Tipus de cooperatives

Tipologia de cooperatives exitents en funció de l’activitat cooperativistzada o el sector d’activitat

En funció de l’activitat realitzada entre la cooperativa i les seves persones sòcies les cooperatives es classifiquen en:

  • Cooperatives de producció: l’objectiu és millorar la renda dels associats, ja siguin petits empresaris, autònoms o professionals per compte propi. Són exemples de cooperatives de productors: cooperatives agràries, cooperatives de serveis i cooperatives marítimes.
  • Cooperatives de treball: l’objectiu és cobrir les necessitats de feina a través de la cooperativització del treball i produir béns o serveis per a terceres persones.
  • Cooperatives de consum: l’objectiu és obtenir estalvi en les rendes dels socis o sòcies, ja siguin empreses o persones.
  • Cooperatives integrals: quan l’objectiu és alhora millorar la renda o obtenir estalvi i cobrir necessitats de feina de les persones.

Algunes cooperatives -ja siguin de producció, treball, de consumidors i usuaris o integrals- per l’activitat econòmica que desenvolupen o la singularitat que representen, la Llei els designa denominació pròpia, parlem de: cooperatives d’habitatge, cooperatives d’ensenyament, cooperatives de crèdit i cooperatives sanitàries.

Sectors d’activitat

Àmbits de producció on operen les cooperatives

Les cooperatives estan presents en pràcticament tots els sectors de l’economia, des de l’agricultura als serveis financers, des de l’habitatge a la cura de la salut, des de botigues minoristes a les energies renovables. Hi ha cooperatives que són escoles, cooperatives d’atenció a la infància, cooperatives d’atenció a les persones grans, cooperatives de professionals independents, cooperatives de veterinaris, cooperatives d’enginyers tècnics… la llista és interminable. El que tenen totes en comú és que la base són les persones sòcies, estan impulsades per les preocupacions socials i econòmiques i es guien per set principis reconeguts internacionalment.

Qualsevol activitat econòmica es pot organitzar a través d’una cooperativa. Determinar quina classe de cooperativa s’ajusta a les necessitats d’un projecte dependrà, en primer lloc, de la tipologia de socis que configurin la societat i, en alguns casos, de l’activitat econòmica a desenvolupar.

Altrament, les cooperatives, més enllà de la seva funció econòmica, tenen una funció social que afavoreix la qualitat de vida de les persones que en formen part i de les que s’hi relacionen. Per aquests motius, des del cooperativisme es pretén incidir en tots els estadis dels individus: des de la infantesa a la vellesa, passant per la joventut i l’adultesa.

Com començar? 

Què cal tenir present a l’hora de crear una cooperativa?

Una cooperativa és una forma única de fer empresa que requereix un enfocament diferent a l’hora de desenvolupar-la, ja que és un negoci i, alhora, una associació de persones i l’èxit de la cooperativa dependrà de com es construeixen les bases per a cadascuna d’aquestes dues dimensions.

El procés de desenvolupament no és fàcil; tanmateix, a tot el món existeix un gran nombre d’experiències empresarials cooperatives que estan creixent i estan consolidant les economies dels territoris on operen i que ens poden servir de model i guia. És important que us adreceu a alguna Federació de cooperatives per rebre l’assessorament professional necessari.

Altrament, no podem parlar d’una guia unívoca que respongui a totes les qüestions que es poden generar en el procés de creació d’una cooperativa, més enllà de la forma jurídica, ja que cada cooperativa és única pel que fa a l’autogestió i autonomia organitzativa, però també pel que fa a la tipologia de socis que configuren la base social.

Per tant, per iniciar el plantejament empresarial de cooperativa hem de tenir clar, d’una banda, que en una cooperativa el projecte empresarial està impulsat a través d’un col·lectiu de persones, físiques o jurídiques, i no per una única persona i, de l’altra, que té una organització societària pròpia molt diferent a la de les empreses de capital. Us indiquem els principals aspectes de planificació que s’han de tenir presents:

 

Estructuració del negoci

  • Pla de viabilitat
  • Pla d’empresa
  • Pla comercial, màrqueting i comunicació
  • Pla financer

 

Estructuració de la dimensió cooperativa

  • Estructuració de la propietat
  • Procés d’incorporació de persones sòcies
  • Construcció de l’estructura democràtica
  • Redacció dels estatuts socials
  • Elaboració del Reglament de Règim Intern