flormaig

Grup de treballadors de la Granja Cooperativa Flor de Maig. Any: Primera dècada s. XX. Font: Fundació Roca i Galès, Observatori del Cooperativisme de Catalunya

pastessopes"Unión de Cooperativas para la Fabricación de Pastas de Sopas", Barcelona - Font: Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya

saboandreuencaTítol de 100 pessetes de la Cooperativa La Confiança Andreuenca, fàbrica de sabó. Any: 1934. Font: Fundació Roca i Galès, Observatori del Cooperativisme de Catalunya.

Història i cooperativisme

 

De l'Estat liberal a l'Estatut d'autonomia

De l'estat liberal al franquisme

Durant el primer terç del segle XIX, Catalunya pateix una depressió econòmica que frenà el progrés industrial i el comerç català. Consegüentment, a mitjans de segle, els moviments obrers es troben molt arrelats a la realitat catalana, per bé que estava prohibit qualsevol tipus de moviment col·lectiu, així com les societats de resistència.

Tanmateix, es posen en marxa les primeres associacions d'obrers amb la finalitat d'obtenir ajut de tipus mutualista. Aquestes organitzacions funcionen com a cooperatives, per bé que la idea del cooperativisme no era coneguda. El 1840, trobem formes mixtes de sindicat obrer, mutualitat i cooperativa de producció que neixen com a arma de resistència activa de la classe treballadora. Un exemple és la "Societat de Teixidors a Mà" i "L'Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera". El 1843, trobem la "Societat de Teixidors de Cotó de Barcelona i companyia" que ocupava a 200 socis treballadors i mantenia en espera, per oferir feina, a uns 700 treballadors. Posterior a les mobilitzacions obreres organitzades, en la major part, en cooperatives de producció, trobem altres formes d'organització popular a través de les cooperatives de consum que es configuren en forma de societat secreta i funcionen a la clandestinitat. És ja el 1865 quan es funda a Catalunya la primera cooperativa de consum, "La Económica" de Palafrugell; tanmateix, alguns autors senyalen que la primera cooperativa de consum es creà a Berga el 1942 i d'altres daten que a principis del 1840 es funda a Barcelona la primera organització de consum amb el nom de "La Cooperació".

El 1868 la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, de recent constitució, organitzà un congrés en què apostà pel cooperativisme com a fórmula pel desenvolupament econòmic, acceptant així els principis de la cooperació; això no obstant, la majoria de cooperatives de producció i de consum, constituïdes fins aleshores per encobrir les "Caixes de Resistència" són moviments obrers fortament perseguits.

Malgrat tot, el 1897, el moviment cooperatiu es trobava molt estès a Catalunya. El 1902, el moviment cooperatiu català es donava a conèixer internacionalment quan es participa al congrés de l'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) de Manchester. L'esforç i tenacitat fa que el 1920, Catalunya, a través de la Federació de Cooperatives Catalanes presidida per Eladi Gardó ,ingressi a l'ACI com a membre de ple dret. El 1929 ho fa la Federación Nacional de Cooperativas de España. El 1942, malauradament l'ACI dóna de baixa a les dues organitzacions com a conseqüència de la publicació de la Ley de Cooperación, ja que aquesta obligava a les condicions següents: les federacions, a partir d'aleshores unions territorials, havien d'estar governades per un cap nombrat per l'Obra Sindical de la Cooperació, els membres de la qual havien de militar a la Falange espanyola i era obligatori tenir adscrit a un sacerdot consiliari nombrat pel bisbe. Aquesta llei oblidava els principis cooperatius, eradicava l'autonomia cooperativa i establia tot tipus d'intervencions administratives discrecionals.

Tots els estudiosos del cooperativisme coincideixen en determinar que Catalunya ha estat precursora del moviment cooperatiu a l'Estat espanyol. Això és degut a que es tractava d'una zona amb una forta implantació industrial i foren els obrers industrials, agrupats en centres de producció, els primers interessats en trobar solucions als seus problemes. Posteriorment, el moviment s'estengué a l'Estat espanyol i principalment a València, Andalusia, Euskadi i Galicia.

Llegeix més...

rochdale men
El 1844, els Pioners de Rochdale van fundar el cooperativisme modern a Lancashire (Anglaterra) per brindar una alternativa assequible a les provisions i aliments de mala qualitat i adulterats utilitzant els excedents en benefici de la comunitat. Des de aleshores, el moviment cooperatiu s'ha expendit per tot el món, abarcant tots els sectors de l'economia.

 

 

ica

L'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) es va fundar a Londres (Anglaterra) el 19 d'agost de 1895 durant el primer Congrés Cooperatiu. Els objectius que es van definir per l'ACI van ser: facilitar informació, definir i defensar els principis cooperatius i desenvolupar el comerç internacional.
L'ACI va ser una de les poques organitzacions internacionals que van sobreviure a les dues Guerres Mundials. Superar totes les diferències polítiques existents entre els seus membres va ser difícil, però l'ACI va perviure mantenint el seu compromís amb la pau i amb la democràcia i sent políticament neutral.