Català English Français Español

Actualitat informativa

La FCAC reclama mesures de suport per a les explotacions afectades i les seves cooperatives

Davant de l’incendi que està afectant a les comarques de la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) volem, en primer lloc, mostrar la nostra solidaritat amb els pagesos i ramaders afectats i agrair la seva tasca en les labors d’extinció. Tal i com s’està demostrant, un cop més els camps de conreu en producció actuen com a tallafocs i redueixen l’impacte d’un incendi. Per contra, els camps de conreu abandonats, com els que hi ha en algunes de les zones cremades, tenen l’efecte contrari.

 

L’abandonament dels camps de conreu obeeix a la manca de relleu generacional i a la desaparició de l’activitat com a conseqüència de la baixa rendibilitat de l’activitat agrària en zones com l’afectada on bàsicament es conreen ametllers i oliveres en secà. La realitat és preocupant.

Des de la Federació estimem que en els últims vuit anys s’han abandonat 5.500 hectàrees de conreu de fruita seca, principalment d’ametller de secà situat en les zones més marginals i amb menor aptitud agronòmica, en gran mesura degut a la desaparició d’una part dels ajuts directes a aquest conreu.

Els canvis de condicions en l’assegurança de l’olivera han fet disminuir de forma molt important la superfície assegurada, en comarques on hi havia una bona implantació i, per altra banda, la propera desaparició l’any 2021 dels ajuts per a zones amb limitacions naturals que perceben els pagesos de la majoria dels termes municipals afectats per l’incendi implicaran un nou cop a la seva renda.

Pendents de poder avaluar els danys causats a conreus, infraestructures agràries i granges un cop s’aconsegueixi extingir l’incendi, serà imprescindible que s’habilitin línies d’ajut per als afectats i per procedir a la replantació de conreus, reposició d’infraestructures o maquinària malmeses, mesures fiscals així com línies d’acompanyament a les cooperatives que hagin vist afectades de manera significativa les produccions dels seus socis ja que en poden comprometre la seva viabilitat.

Per un país viu i equilibrat calen pagesos i ramaders al territori. I cal que puguin viure dignament de la seva activitat. Les cooperatives agràries com a empreses propietat dels pagesos són entitats que generen riquesa allà on es troben, no es deslocalitzen i contribueixen a l’arrelament de la població i a l’equilibri territorial. Transformant i comercialitzant els productes dels seus socis les cooperatives posen a disposició dels consumidors productes de qualitat i de proximitat. Per exemple, comprar oli d’oliva verge extra de les cooperatives de les comarques afectades és una bona manera de mantenir el territori viu. Com va dir algú, cada vegada que anem a comprar estem decidint en quin país volem viure.