Català English Français Español

Actualitat informativa

Les empreses d’inserció: la transició al món del treball

debat empresainsercioEl passat dijous, 18 de juliol, se celebrà al Palau Moja de Barcelona el tercer debat del cicle de debats cooperatius d'enguany impulsat per la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom amb la col·laboració de la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

 

D'una banda, Ignasi Parody, director general de la Fundació Trinijove i, de l'altra, Albert Alberich, director de la Fundació Formació i Treball, van brindar al públic assistent amb una exposició molt sòlida del paper de les empreses d'inserció (EI) en la integració laboral i social, així com els reptes que es presenten a aquestes empreses en un entorn de creixent desigualtat social, econòmica i laboral.

Les dues experiències, Trinijove i Formació i Treball, són empreses que combinen la lògica empresarial amb metodologies que fan possible la inclusió social a través de l'ocupació. Tal i com afirma Paroy, aquestes societats treballen en l'economia real i han de ser rendibles eficients i professionals per poder competir en un mercat que no segueix cap lògica social, sinó econòmica. Alhora, Alberich ha destacat que les polítiques d'impuls i suport de les EI no es poden regir pels models estàndards de polítiques d'ocupació sinó que s'han de regir per uns pols més concrets. Les polítiques de productivitat i d'exportacions no són solucions per la competitivitat d'aquestes empreses. Les EI, com totes les empreses socials, necessiten impuls per repensar sectors d'activitat executables al territori i per les persones del territori.

Aquestes societats desenvolupen una tasca imprescindible per reduir l'escletxa social i econòmica entre la ciutadania. La formació ocupacional que proporcionen permet que el col·lectiu de persones ateses s'incorporin al mercat laboral ordinari amb competències adquirides pel que fa a desenvolupament professional i personal. Mentre que l'empresa ordinària tendeix a retenir el capital humà, les EI fan just el contrari, ja que es desprenen del capital humà un cop les persones adquireixen certes competències formatives suficients perquè siguin autònomes dins el mercat laboral i el sistema social. Per tant, aquest és un dels factors que porten a valorar la rendibilitat d'aquestes empreses des d'una altra òptica; les EI encara que no assoleixin quotes de competitivitat i rendibilitat òptimes, com les que s'espera de la resta d'empreses, la seva rendibilitat i competitivitat recau posteriorment en el conjunt de la societat i l'estructura econòmica del país, ja que aquestes persones ja no depenen plenament del ajuts de l'estat, sinó que passen a ser autònomes i dinamitzadores de l'economia productiva. Consegüentment, a mig i llarg termini, es produeix un benefici mutu, reducció dels costos de l'estat del benestar i proporcionar drets i deures laborals i socials a aquest col•lectiu de persones que estaven al marge del sistema social i econòmic.

Malgrat això, ambdós ponents han destacat el nombre creixent de persones en situació de risc i han posat èmfasi en com la precarietat laboral del sistema actual genera més vulnerabilitat en les persones, situant-les a un pas de la pobresa. En aquest marc, Alberich ha exposat que el salari mínim interprofessional ha passat de ser un indicador de referència estadística a una realitat de contractació amb vocació a perdurar i que aquest fet, consegüentment, incrementarà la bossa de les persones en situació d'exclusió social. Per últim, Alberich també ha fet esmen, per posar un altre exemple, al pla pive a l'automòbil. Aquest pla ha pretès incentivar, d'una banda, el consum i, de l'altra, la indústria automobilística, però no ha generat cap lloc de treball, al contrari. Per contra, s'ha calculat que si la dotació pressupostària d'aquest pla s'hagués destinat a les EI, aquestes haguessin pogut generar 30.000 llocs de treball. Amb això Alberich indica que l'exclusió és evitable, però cal una implicació molt important de l'administració.

Per últim, Parody també ha exposat el paper de les EI en l'àmbit europeu i com estan treballant perquè l'estratègia EU2020 desplegui els eixos previstos sobre joventut, sostenibilitat i economia social. Alhora, destaca dos temes important que estan en joc, també en l'àmbit europeu: les clàusules socials i les acreditacions professionals al mercat europeu.
El debat ha estat conduit per Josep Molina, agència catalana de noticies. La seva experiència en l'àmbit de l'economia social ha permès posar de relleu la importància d'aquestes empreses en l'estructuració del teixit social i empresarial de les societats modernes.

 

 


 

Una empresa d'inserció (EI) és aquella societat que desenvolupant qualsevol activitat econòmica de producció de béns o de prestació de serveis té per objecte social la finalitat primordial d'integrar sociolaboralment a les persones en situació o greu risc d'exclusió social. A Catalunya trobem una cinquantena d'aquestes societats sota el paraigua de les formes jurídiques de cooperatives, societats laborals o limitades, que atenen a més d'un miler de persones, joves o adultes, en les diverses situacions de risc d'exclusió.

Les EI catalanes estan representades en l'àmbit nacional per la Federació d'Empreses d'Inserció de Catalunya (FeiCat) i en l'àmbit europeu per European Network of Social Integration Enterprises (ENSIE), essent Ignasi Parody el president d'aquesta entitat.

 

Per a més informació:

Informe sobre les empreses d'inserció a Catalunya, CTESC [http://www.ctesc.cat/doc/doc_14991804_1.pdf]