Català English Français Español

El Bloc: opinions i reflexions

La primera edició del programa aracoop: resultats

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

gener 1El passat 31 d'octubre va finalitzar la primera edició del programa aracoop de promoció integral del cooperativisme. Aquesta nova versió del que va ser l'aracoop anys enrere, ha estat un programa de col·laboració publica-privada portat a terme pel moviment cooperatiu: la Confederació de Cooperatives i les federacions, juntament amb la Direcció General d'Economia Social i Cooperatives i Treball Autònom.

 

El programa aracoop de l'edició 2013-2014, a més de l'ampliació del cooperativisme, s'ha centrat també en l'enfortiment de les cooperatives; a diferència del que va fer al seu dia la cooperativa Aracoop que va néixer per treballar exclusivament en la creació de cooperatives i, per tant, es focalitzava en els processos de difusió i creació de cooperatives. Això ha suposat una ampliació i diversificació important dels objectius del programa, l'assoliment dels quals exposarem a continuació.

En aquesta edició, ens havíem marcat objectius ambiciosos, els quals han estat majoritàriament assolits, malgrat que l' impacte en el nombre de cooperatives creades no ha estat el desitjable. Els objectius del programa s'han organitzat sobre la base de quatre línies d'actuació: el cooperativisme al territori, el cooperativisme i els agents socials, el cooperativisme a les escoles i les universitats i, per últim, el creixement i la renovació del cooperativisme.

En primer lloc, referent a les actuacions sobre el cooperativisme al territori, s'han realitzat 93 accions grupals distribuïdes en diferents línies estratègiques: d'una banda, la línia "Pensa en CO: emprèn de forma col·laborativa" sobre el posicionament del cooperativisme a les persones emprenedores i en què s'han desenvolupat 66 tallers amb persones emprenedores; d'altra banda, les accions grupals en l'àmbit de l'acompanyament a la creació d'empreses cooperatives, on s'han realitzat 20 accions grupals i s'han identificat 152 projectes susceptibles d'esdevenir un nou projecte d'empresa col·lectiva; d'altra banda respecte a l'objectiu d'estendre el cooperativisme al territori s'han realitzat quatre debats i s'han compartit dotze experiències cooperatives i, finalment, pel que fa a l'enfortiment de les cooperatives de nova creació, s'ha treballat amb trenta cooperatives a través un procés d'acompanyament que ha permet enfortir les habilitats comercials, financeres i de posicionament del negoci.

gener 2En segon lloc, en relació al cooperativisme amb els agents socials s'han realitzat divuit tallers a les seus dels col·legis professionals i cambres de comerç, concentrades majoritàriament a Barcelona.

En tercer lloc, una de les línies que més satisfacció ens ha donat ha estat la relativa a l'àmbit de l'ensenyament, tant l'universitari com l'escolar. Som conscients que aquesta línia no tindrà un impacte immediat en les xifres del cooperativisme, però confiem que el treball en aquest àmbit farà un gran servei a la societat i també al cooperativisme. En aquest sentit, s'ha treballat per l'extensió dels valors cooperatius i de les formes de treball cooperatiu.

Els indicadors relacionats en l'àmbit de les escoles han estat molt positius; per una banda, l'actuació a les escoles, a través de l'acció anomenada "Fescoop! Aprendre el model de l'empresa cooperativa a l'escola", ha suposat la realització de 75 tallers amb una assistència considerable d'alumnes que han desenvolupat 122 plans d'empresa, d'entre els quals s'ha, premiat a nou escoles. També en aquest àmbit, s'ha treballat per donar a conèixer les empreses cooperatives del territori i relacionar-les amb els centres d'ensenyament que hi ha a prop, en aquesta acció s'han identificat trenta experiències i s'han realitzat vint-i-quatre visites a cooperatives; finalment, com a part de la política per promoure el desenvolupament d'habilitats emprenedores col·lectives s'ha treballat en la creació i el funcionament de les cooperatives escolars, de tal manera que se n'han creat divuit, en catorze escoles i instituts diferents.

Pel que fa a l'àmbit universitari, s'han realitzat catorze sessions de cooperativisme a les universitats de Catalunya, s'han dinamitzat tres activitats de creació d'empreses "social startups" i, per últim, s'ha treballat per crear un marc de desenvolupament de pràctiques universitàries d'aprenentatge en context real a les cooperatives, la qual cosa ha permès que a 31 d'octubre s'haguessin ofert 50 llocs de pràctiques a 32 cooperatives per a estudiants de deu universitats i divuit facultats.

En quart lloc, en el marc de les activitats sobre creixement i renovació de les cooperatives, s'ha treballat un acompanyament estratègic a 35 empreses cooperatives i s'han realitzat tres sessions col·lectives d'enfortiment de les habilitats directives de les empreses que han format part del programa; a més, s'ha treballat per descobrir les potencialitats de col·laboració entre empreses, a través d'una estada conjunta de quaranta empreses i cinquanta persones participants a Collbató, on es proposaren sis possibles noves activitats empresarials a desenvolupar per part de les empreses assistents. Així mateix, en aquest àmbit de la renovació s'ha treballat en l'acompanyament a través d'experts en casos de transformació en cooperativa d'empreses en situació de concurs de creditors i s'han realitzat sessions formatives dirigides a prescriptors, com ara administradors concursals, jutges, col·legis professionals i els sindicats. En el mateix camí de renovar el cooperativisme, s'ha treballat en la transformació d'empreses i organitzacions en cooperatives, aconseguint que vint-i-quatre associacions comencin el procés de transformar-se en cooperativa. Per últim, s'han desenvolupat diferents activitats de formació com el programa de professionalització de persones directives, així com l'elaboració d'un recurs formatiu amb vídeos, interactius i glossaris per a la formació en vuit competències que es consideren claus per a les persones membres del consell rector.

Per acabar, exposem algunes dades que ens permetran fer-nos una idea de l'abast, la propagació i la cobertura que ha tingut aquesta primera edició del programa aracoop: hem comptat amb vuitanta entitats col·laboradores (4 diputacions, 34 ens locals, 11 universitats i escoles de negoci, 4 institucions financeres, 7 associacions i fundacions i 20 cambres de comerç, col·legis i associacions professionals) que ens han donat suport a diferents nivells; hi ha hagut 6.530 persones participants en les activitats programades; s'han realitzat 361 activitats presencials i s'han obtingut 68 productes i recursos. Fem especial menció a aquests 68 productes ja que són molt diversos: una app de geolocalització de cooperatives, 50 vídeos al canal youtube, un interactiu sobre com crear una cooperativa i un altre sobre les competències clau per participar en el consell rector, diversos materials didàctics i d'aprenentatge de l'Aula Virtual de la web d'aracoop, així com els materials i eines de suport i els materials de comunicació.

Finalment, hem d'indicar que, tot i que considerem els resultats molt escaients, ens hauria agradat que aquestes activitats haguessin tingut un impacte més directe en la creació de cooperatives; no podem oblidar que l'objectiu del programa és molt ambiciós en aquest sentit, però sembla que tot i l'impacte social i comunicatiu el reflex en la creació de cooperatives no s'ha produït. Fins i tot aquest any, s'ha disminuït el nombre de cooperatives creades respecte el 2013 i aquesta és una dada que haurem d'analitzar amb cura perquè des del moviment cooperatiu considerem que la renovació i l'enfortiment del cooperativisme necessita de nous projectes i noves cooperatives. És evident que la situació econòmica no s'ha desenvolupat tan positivament com és necessària i això pot ser una explicació, però considerant que anys enrere tampoc era gaire diferent hem d'analitzar el perquè d'aquest comportament.

Volem que el cooperativisme tingui un pes molt més important en el nombre d'empreses i en el nombre de llocs de treball cooperatius, ja que aquesta és una de les maneres perquè les idees i els principis cooperatius de participació, democràcia, educació, responsabilitat, territori i cooperació empresarial tinguin impacte en la societat.