Català English Français Español

El Bloc: opinions i reflexions

El mercat és el món

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

De manera continuada, des de la macroeconomia, seguim rebent missatges en el sentit que, a curt termini, seguirem en una dura situació de crisi, però que a partir del 2014 la situació canviarà.

maigTanmateix, estem en un dels escenaris més difícils, ja que l'economia es tornarà a contraure i aquest any el PIB tornarà a disminuir entorn de l'1,5%; es preveu, doncs, que aquest nivell de disminució segueixi durant dos anys i, per tant, aguantar ens serà difícil. A més, les perspectives de creixement pel 2014 se situen entorn del 0,5%, per tant, si efectivament s'arriba a la situació de canvi que ens indiquen, cosa que podem dubtar perquè és una previsió que s'ha repetit en els darrers anys sense èxit, l'impuls serà insuficient per recuperar el que s'arribi a perdre aquest 2013.

El major percentatge d'atur es va generar el 2009 quan el PIB va disminuir gairebé un 4% i durant el 2010 i 2011 els incipients creixements del PIB, entorn del 0,5%, no van tenir cap efecte en els índexs d'atur. Així doncs, podem imaginar què passarà si es compleixen les previsions. No serà d'estranyar que ens parlin de nivells d'atur creixents, fins al 27%, amb una taxa d'activitat molt inferior a la que hi havia als anys previs a l'inici d'aquest cicle. En un curt període de quatre anys, el PIB pot acumular una caiguda entorn del 7% i amb els nivells d'inflació entre el 2,5 i el 3% en cadascun dels tres darrers anys, el PIB continuarà disminuint. Òbviament, aquest és un dels motius pel qual el deute públic s'està disparant i que junt amb el sanejament del sector financer, per part de les arques públiques, ens trobem en una espiral en què la capacitat de despesa de l'Administració és nul·la i les necessitats de finançament llasten la demanda interna. Això significa que la demanda interna es mantindrà a nivells de decreixement, fins i tot es pot arribar a augmentar aquest decreixement si s'opta per la via de pujar impostos, com l'IVA, i la pressió fiscal en l'IRPF.

Malgrat que les cooperatives més dinàmiques porten un temps ampliant els seus mercats als països del voltant, davant aquesta situació, no aconsegueixen cobrir el diferencial de vendes perdudes en els mercats habituals, per bé que l'obertura de nous mercats sigui el camí per aconseguir-ho. Com ja hem insistit en diverses ocasions, la internacionalització de les nostres empreses és una necessitat i encara que no sigui la solució a tots els nostres problemes, sí en serà part. Per això, aquelles empreses que no considerin l'activitat internacional tindran escasses possibilitats de sobreviure.

Tal i com vam comentar el febrer de 2012, la internacionalització està molt vinculada a la innovació; són dues estratègies de desenvolupament empresarial que es retroalimenten, però especialment són dues estratègies que cal sostenir en el temps.

Les empreses hauran de seguir ampliant mercat i adaptar les seves polítiques comercials al mercat internacional com ho fan pels diferents territoris de l'estat. Hauran d'analitzar com es realitza l'activitat comercial, ja que els canals solen ser diferents a cada país, caldrà conèixer-los i tractar-los adequadament, probablement no puguem utilitzar les mateixes eines que aquí, els catàlegs hauran de tenir una imatge coherent amb el país, les nostres frases comercials hauran de ser revisades i adaptades a la idiosincràsia de cada mercat... per això, els agents que tinguem al territori seran determinants per fer una bona comercialització dels nostres productes. Haurem de posar molts esforços suplementaris en aquesta activitat, ja que en cap cas, les vendes en el mercat internacional poden ser una cosa esporàdica, cal posar les bases estructurals perquè les vendes a l'exterior siguin cada any més grans.

Avui, la Internacionalització de l'empresa és una obligació i una necessitat per a la supervivència, si bé cal gestionar-la amb saviesa. Per això, és recomanable que les empreses es recolzin amb els instruments que les administracions han creat i aprofitar les xarxes que tenen a l'exterior, l'ICEX i ACC1Ó són dos organismes amb qui ens hem de recolzar.

Incidir en l'obertura de nous mercats és, per ara, la única via que permetrà generar nous llocs de treball, la qual cosa és molt urgent. Per bé que no és un mecanisme que proporcioni resultats immediats, si no abordem aquesta sortida estarem posant en risc la cooperativa. A més, al nostre voltant, tenim un bon nombre de joves amb una preparació extraordinària i molta força per iniciar la seva vida laboral i afrontar aquest repte, només cal que estiguin recolzats i acompanyats pels socis i sòcies més veterans i experimentats de l'empresa.