La ramaderia catalana, és competitiva?

La preocupació del sector ramader augmenta proporcionalment als preus dels cereals, que han registrat en els darrers mesos forts increments amb l’excusa de la sequera patida per Rússia, tot i que l’increment del 17% de collita de cereal a Espanya i una lleugera disminució de la demanda haurien de contribuir a la seva moderació. Les importants oscil·lacions en les cotitzacions no segueixen la lògica de l’oferta i la demanda, són fruit del joc brut dels fons financers internacionals que han entrat amb ànims especulatius en aquest sector. Cada dia pesen més els rumors i la manipulació de les dades a l’hora de fixar els preus a les llotges debilitant i creant incertesa en l’economia agroalimentària.

Amb un cost que supera el 65% del total dels inputs, l’alimentació és la principal despesa dels ramaders, i els cereals en constitueixen el 80% de la ració. En els propers mesos els ramaders hauran d’assumir increments del preu del pinso de 30 a 40 euros/tona, amb el problema afegit que quan els preus de les matèries primeres superen els 180 euros/tona, difícilment es poden traslladar al llarg de la cadena alimentària, davant de la política de la distribució d’imposar preus baixos als seus proveïdors per tal de mantenir els seus marges de beneficis i que és clarament insostenible.

Els ramaders es troben davant d’un nou escenari de pèrdues que no permet sortir dels números vermells des del 2008. Amb aquesta conjuntura, que darrerament es repeteix de manera cíclica, cal veure què en podem aprendre i quines iniciatives es poden aplicar a curt i llarg termini per alleugerir la situació i ser menys vulnerables.

En primer lloc, Brussel·les ja hauria d’haver licitat els sis milions de tones de reserves públiques de cereals per donar un missatge clar de què no es pot sotmetre un sector tan estratègic als capricis del mercat. A l’hora de la veritat, en l’últim comitè de gestió, aquesta licitació es va posposar, per la pressió d’Alemanya i França, amb l’excusa de no induir a una lectura equivocada de carestia de cereals.

L’Administració té a les seves mans l’aplicació de tot un seguit de mesures que poden contribuir a millorar la competitivitat de la ramaderia i a minimitzar les debilitats d’un sector que, en el cas del porcí i l’aviram, no rep cap ajut directe:
  • Mantenir una xarxa de seguretat que permeti disposar de reserves suficients per garantir la disponibilitat de cereals en moments de crisi o preus inestables.
  • Potenciar una Política Agrícola Comuna sòlida, com a instrument que garanteixi la seguretat d’abastament alimentari i contribueixi a completar la renda dels agricultors; és precisament gràcies a la PAC que la societat pot gaudir d’aliments a preus assequibles.
  • Eliminar la prohibició d’ús de les farines de carn permetria estalviar 120 milions d’euros en poder disposar de diverses fonts de proteïna a preus competitius, a banda del benefici mediambiental que suposaria el seu reaprofitament.
  • Promocionar el cultiu de cereals i proteaginoses en els nous regadius que sortosament s’han anat implantant contribuiria a ampliar l’oferta cerealística i a reduir l’actual dependència de les importacions que supera els cinc milions de tones anuals.
  • Fomentar sense complexes la recerca i el cultiu de noves varietats de cereals, siguin o no modificades genèticament, per aconseguir millores en productivitat, qualitat nutricional i resistència a plagues i malalties. Als EUA, recents estudis mostren com la tecnologia ha contribuït a aconseguir, en els darrers 80 anys i amb menys superfície conreada, rendiments de blat de moro un 250% superiors a d’altres cereals com el blat, als quals s’han dedicat menys esforços d’investigació.
  • Imposar la reciprocitat en les relacions comercials amb països tercers, és a dir, competir en les mateixes condicions quant als sistemes de producció de tota la carn que s’importi.
  • Unificar criteris entre estats membres perquè, després de la seguretat, els costos han de ser la prioritat. Exigències com la càrrega màxima del transport per carretera, que aquí és inferior a la d’altres països com Holanda, Alemanya o Dinamarca, o les elevades despeses de l’operativa en els ports, contribueixen a incrementar els costos de sectors decisius com són els cereals.
  • Revisar totes aquelles normatives, com la de benestar i transport animal, i tràmits administratius que impliquen càrregues econòmiques per al sector i que conseqüentment resten competitivitat.
  • Potenciar la recerca de noves tecnologies en l’àmbit del processament dels cereals, amb l’objectiu d’incrementar l’eficiència del sistema en un escenari en què els preus de les matèries primeres i els costos energètics són cada vegada més elevats.
  • Crear un pool que aglutini empreses i cooperatives del sector, igual als existents en països com Holanda, per disposar d’una plataforma que conjuntament amb els organismes públics de recerca, porti a terme projectes d’investigació de llarg recorregut.
  • Aquest pool hauria de disposar de potencial suficient per poder concentrar demanda i disposar de capacitat de negociació en el mercat internacional cerealístic per reduir la dependència dels mitjancers.
  • Disposar de bones infraestructures que fomentin i facilitin la circulació de mercaderies des dels ports cap als centres de consum. És vital desencallar les obres de l’autovia Tarragona-Montblanc i el desdoblament de l’Eix Transversal com a pont entre producció i transformació.

D’aquesta llarga crisi, tant l’Administració com el sector n’hem d’aprendre que cal actuar abans que sigui massa tard. És necessari establir un equilibri entre el cost de producció i la venda dels productes, a més d’assegurar la transparència de la cadena de valor de la carn. Només així podrem continuar subsistint tots els agents que integrem una agroindústria que genera milers de llocs de treball, directes i indirectes, activitat en el conjunt del territori i que ha evidenciat la seva viabilitat front sectors industrials menys competitius, essent el primer motor de l’economia catalana.

Ramon Armengol
Cap de Branca de Ramaderia
Josep Erra
Cap de Branca de Pinsos