Reflexions cooperatives sobre les conseqüències de l’estat d’alarma

 

A través de l’enquesta s’ha pogut detectar necessitats de caràcter més transversal a curt termini, com ara la reorganització de l’activitat, l’adaptació del teletreball, la necessitat de disposar de liquiditat, facilitats per prorrogar serveis públics privats, diversificar l’activitat cooperativitzada, aplicar respostes col·lectives a necessitats concretes en benefici d’un bé comú... tanmateix, s’ha pogut detectar també les necessitats de reorganització interna que algunes empreses hauran d’orientar a mig termini.

Malgrat la crisis econòmica i social que ens aportarà aquesta greu emergència sanitària, serà important aprendre de la situació i aplicar inversions de millora (tecnològiques, humanes i econòmiques) a les empreses per fer front a la incertesa futura que se’ns presenta, poder revifar el teixit productiu i sortir enfortits empresarialment i socialment.

Les cooperatives haurem de reflexionar sobre els mecanismes a curt, mig i llarg termini que estem incorporant, tenint present no només l’activitat cooperativitzada sinó, sense perdre perspectiva, del factor essencial de ser cooperatives: les persones.

Com repensarem els serveis que oferim, com repensarem la producció, com afrontem l’emergència climàtica, com ens reinventem... són aspectes que haurem de valorar perquè si alguna cosa hem d’aprendre, com a societat, és que hi haurà un abans i un després, arran de la Covid-19, de com funcionem políticament, socialment i econòmicament. En això, les cooperatives, a través de les entitats representatives, tenim la coresponsabilitat social d’accelerar el canvi de model productiu, social i de consum. Per això, des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i les Federacions de cooperatives estem pensant en els mecanismes pel pla de reactivació i les necessitats que haurem de posar a l’abast de les cooperatives, però també en la incidència global que haurem de tenir per millorar com a societat.

No podrem continuar fent el mateix que veníem fent fins ara, això només ens porta a una acumulació d’emergències globals (sanitària, climàtica, econòmica, social...); i és que, adonar-se i acceptar que és la part més fosca del capitalisme desbordat el que ens posa en perill constantment com a societat, és adonar-se i acceptar com d’important és pensar en les persones: que són les que fan que la roda giri i el cicle no s’aturi, encara que el món es pari.