LA INTERCOOPERACIÓ ENTRE COOPERATIVES

Els pioners de Rochdale van crear un corpus doctrinari que donava caràcter singular a l’experiència cooperativa i el convertirien, a partir d’aleshores, en la base fonamental a replicar en les cooperatives; aquest corpus doctrinari es va elevar a la categoria de trets d’identitat, imprescindibles per a les cooperatives, quan van ser assumits per l’Aliança Cooperativa Internacional. D’entre aquests, la intercooperació.

Ens sembla necessari fixar aquest principi de la intercooperació perquè des de fa anys l’evolució de l’economia incorpora característiques que posen grans dificultats a les empreses de petita dimensió. Estem endinsats en un sistema econòmic que, a través de la protecció de la lliure competència, provoca que les empreses grans agafin una major quota de mercat i facin desaparèixer les petites empreses, generant sistemàticament una tendència cap al monopoli, tal i com veiem en sectors estratègics de l’economia com ara: el financer, l’energètic, el tecnològic i el de l’alimentació. Una empresa petita, cooperativa o no, per protegir-nos davant aquesta situació, pot optar per fer-se més gran –la qual cosa no sempre és possible i en qualsevol cas requereix temps- o també pot intentar assolir una major dimensió a través de la intercooperació.

El creixement, en les funcions empresarials determinants per a la pròpia competència, a través de la intercooperació (cooperació entre empreses) permet adquirir dimensió i conjuntament ampliar la quota comercial, incrementar la producció, fer sostenible la recerca, optimitzar la formació, facilitar el finançament... Avui en dia, l’esperança de supervivència d’una petita empresa va molt lligada a la capacitat de cooperar i, per tant, de formar part d’un grup empresarial on rebi un cert aixopluc en algunes de les funcions empresarials que hem relacionat anteriorment i que siguin estratègiques per la seva activitat. I ens referim a tot tipus d’empreses cooperatives: de consum, de treball, de serveis, agràries, d’ensenyament, d’habitatges... I la cooperació es pot produir entre empreses de la mateixa branca, del mateix sector i entre diferents branques i sectors.

A més, la creació de grups empresarials gaudeixen d’una capacitat d’influència que va més enllà de les funcions empresarials; tenen capacitat d’influir en els marcs legislatius, en els socials i en l’educació. Això passa en països en què el producte interior brut és més petit que les vendes d’aquestes grans corporacions. Per tant, si volem tenir capacitat d’influir en la societat també hem d’agrupar-nos en entitats governades des de les mateixes cooperatives de base per exercir, a través de les entitats representatives, la influència necessària perquè el nostre model empresarial sigui tractat de manera correcta per la legislació i per la societat.

La cooperació entre cooperatives -intercooperació- és un dels set principis cooperatius i, per tant, per a nosaltres, és una obligació que es pot fer de múltiples formes i que ens ajudarà a sobreviure.