L'evolució de 2016 en xifres

 

Pel que fa a les estadístiques del ministeri, ens mostren com Catalunya és el territori de l’estat amb més cooperatives, 4.118, i des del punt de vista de l’ocupació som el tercer territori després d’Andalusia i el País Basc.
Una anàlisi detallada d’aquestes dades del ministeri mostra el següent quadre:

SOCIETATS COOPERATIVES

Valor (unitat)

Distribució (%)

Règim general

1.486

36,1%

Règim autònoms

2.632

63,9%

TOTAL

4.118

OCUPACIÓ

Règim general

28.615

66,9%

Règim autònoms

14.137

33,1%

TOTAL

42.752

Les xifres referides a l’ocupació superen a les de 2007, però respecte al nombre de cooperatives són menors, la qual cosa ens permet inferir que la mida de les cooperatives a l’any 2015 és major que abans i això probablement suposa una major capacitat per fer front a les adversitats que encara tenim i que probablement tindrem durant molt de temps. Sembla que els esforços sostinguts al llarg dels últims anys han suposat una transformació de les cooperatives, de forma que sobreviuen aquelles que han augmentat una mica la mida. Esperem que, des d’aquest punt de partida, el consegüent enfortiment i desenvolupament suposi una millora sostinguda en l’ocupació cooperativa.

Si aquesta millora de l’ocupació i de la mida de les cooperatives la contrastem amb el ritme de creació, podem veure que també les dades són positives i això ens fa pensar que s’està produint una renovació del cooperativisme amb la incorporació de nous projectes, que han de ser els que assegurin també el futur.
Al llarg del que portem d’any, el ritme de creació ha superat de forma important al de l’any passat i segons les dades de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, corresponents al 30 d’abril, s’han creat 58 cooperatives:

BRANCA

ACUMULAT

(unitat)

ACUMULAT

(%)

Treball associat

50

86,21%

Habitatges

1

1,72%

Serveis

3

5,17%

Agràries

0

0,00%

Consumidors i usuaris

3

5,17%

Mixtes

0

0,00%

2n grau

1

1,72%

TOTAL

58

100,00%

 

Evidentment, aquestes bones dades no poden posar-nos en una actitud d’autocomplaença, ans al contrari, se’ns ha girat molta feina: haurem d’impulsar mesures d’acollida d’aquestes cooperatives, haurem d’impulsar programes perquè el personal laboral esdevingui soci de les cooperatives on treballen, haurem d’impulsar la realització de plans de formació i d’incorporació de socis que permetin que qui comenci a treballar en una cooperativa el 2016 tingui interès en ser-ne soci i aportar el seu saber fer al projecte col·lectiu, sigui quin sigui aquest projecte: de treball, de consum, agrari, d’ensenyament, d’habitatges o de serveis.

Si exposem la necessitat de desenvolupar mesures d’acollida és perquè considerem que les cooperatives i el cooperativisme tenim un repte: incorporar persones a les organitzacions perquè aquestes tinguin l’opció de desenvolupar tota la seva vida laboral dins del projecte cooperatiu, sempre que voluntàriament ho considerin adequat i sense que estiguin sotmeses a la precarietat que envolta avui el món laboral. Per això, hem d’impulsar cooperatives sòlides i, especialment, la intercooperació a través de xarxes cooperatives perquè des del grup es defensen millor els llocs de feina que des de la individualitat cooperativa. Dins del cooperativisme tenim prou quantitat d’exemples en aquest sentit.