La importància d'engrandir el cooperativisme

maigHi ha dues formes per fer més gran el cooperativisme: d’una banda, aconseguint que les cooperatives existents siguin més grans i, de l’altra, aconseguint un increment en el nombre de cooperatives creades. Totes dues accions contribueixen a que les cooperatives representin un major percentatge en l’activitat econòmica.

Desenvolupar polítiques públiques per enfortir les cooperatives i per crear-ne de noves és una bona inversió perquè les estadístiques demostren que les cooperatives són més longeves respecte a d’altres formes jurídiques. De fet, entre el 65% i el 85% de les pimes desapareixen abans dels 4 anys des de la seva creació i prop del 50% desapareixen el primer any, en canvi més del 50% de les cooperatives encara existeixen passats cinc anys des de la seva creació i prop del 23% arriben a viure més de dotze anys.

Encara no disposem d’un sistema de captació estadístic, tant en la vessant quantitativa com qualitativa, que permeti demostrar les aportacions que fan les cooperatives a l’economia catalana, pel que fa a la contribució en la redistribució de la renda, l’extensió dels valors cooperatius en la societat, entre d’altres indicadors. Tot i això, les evidències que disposem haurien de ser suficients perquè les polítiques públiques es desenvolupin considerant també la propietat de l’empresa com a element important, de tal manera que quan la propietat està centrada en les persones i no en els capitals té uns efectes positius que haurien de formar part de les decisions polítiques, tant per gestionar serveis públics com per decidir les compres de béns i serveis que realitzen les administracions públiques i, per descomptat, per desenvolupar normes reguladores que afavoreixin el naixement i l’enfortiment d’aquestes empreses.

El potencial de supervivència, la manera de gestionar i de produir béns i serveis té a veure amb els objectius que han donat lloc al naixement d’aquestes societats, ja que generen una fort identificació del soci i sòcia amb l’empresa, la qual es reforça en el cas de la persona sòcia treballadora.

Les cooperatives generen ocupació estable i de fet, a Catalunya, ja estem als mateixos nivells d’ocupació cooperativa de l’any 2008, la qual cosa contribueix a la millora de la productivitat perquè l’experiència i el coneixement acumulat es mantenen a l’empresa.
Totes aquestes evidències ens indiquen l’oportunitat de mantenir i desenvolupar unes polítiques públiques, en el sentit integral mencionat anteriorment, dirigides a la creació i a l’enfortiment de les cooperatives, per tal d’assegurar una major consolidació de l’ocupació. Hem de posar en valor el que mostren les estadístiques i també mantenir línies de desenvolupament cooperatiu que contribueixin a millorar la redistribució de la riquesa a través de l’impuls de sistemes retributius on el ventall de les diferències salarials no són tant divergents com en el cas de les empreses de capital.

Desenvolupant aquestes accions i polítiques públiques, a banda de contribuir a augmentar la influència del cooperativisme en l’activitat econòmica, també es contribuirà a resoldre els dos grans elements que intervenen en els desequilibris socials: l’atur i el nivell salarial de subsistència. L’atur, a més del desànim social, suposa la consegüent falta d’ocupació, la qual ens porta cap a una de les taxes d’activitat més reduïdes d’Europa. Per tant, una extensió del cooperativisme en la societat contribueix a una societat més equitativa on les persones ens responsabilitzem dels nostres problemes i que, en definitiva, ens portarà a una societat més cohesionada.